Pastís de crema catalana
Als que us agradi la crema catalana no us podeu perdre aquest pastís ja que està deliciós!
El vaig fer pel dia de Sant Josep i va agradar molt als que el van provar.
La recepta l'he tret del bloc Bufet de postres, on podeu trobar un recull de receptes dolces ben bones!
La fotografia no ha quedat del tot com volia, ja que alhora de voler passar el pastís de la base del motlle al plat de decoració se'm va fer molt difícil, i fins hi tot se'm van fer grietes per sobre com es pot comprovar. I al final el vaig tenr que deixar amb la base del motlle jejejej. Però encara que l'aparença no sigui la millor us puc assegurar que era tota una delícia!!
Ingredients:
Per la base:
Un paquet de galetes
2 cullerades de mantega
Per la crema catalana:
1 litre de llet.
8 rovells d'ou
125 gr de sucre.
50 g de maizena
1 branca de canyella.
1 pela de llimona.
5 fulls de gelatina (10 gr)
Encenem el forn a 180 graus.
Començarem fent la base triturant les galetes. Desfarem la mantega i la barrejarem amb les galetes fins aconseguir una massa homogènia que estendrem al fons de la base d'un motlle desemmotllable.
Ho posem al forn uns minuts perquè la base quedi més consistent. Amb 3 o 4 minuts ni haurà prou.
Reservem.
Per a la crema catalana:
Hidrateu els fulls de gelatina amb aigua freda.
En un cassó es bull la llet amb la canyella i la pell de llimona.
En un altre cassó que pugui anar al foc es barregen els rovells i el sucre. Un cop mesclat s' hi afegeix la maizena. Mesclem fins que quedin ben integrat.
Quan la llet arrenqui el bull la deixeu entebeir a fi que infusioni la canyella i la llimona.
Un cop tèbia, la coleu, i l´afegiu de mica en mica, a la mescla dels ous. Remeneu bé i la porteu a foc.
Amb les varilles remeneu bé la mescla dels ous fins que comenci a espesseir. Retireu del foc la crema. Es remena enèrgicament. Es cola pel colador xinès. i s´afegeixen els fulls de gelatina escorreguts. Remeneu fins que es dissolguin completament.
S' aboca la crema catalana sobre la base de pa de pessic i es deixa refredar a temperatura ambient i després es reserva en la nevera. Millor fer-lo d´un dia per l´altre a fi que quedi ben quallat.
Just abans de servir, s'hi escampa sucre pel damunt i amb l'ajuda d'una pala roent o bé un cremador es crema.
(L'explicació anterior del pas a seguir per fer el farcit de crema catalana l'he extret íntegrament del bloc de Bufet de postres, ja que he seguit el mateix procediment.)
Espero que us agradi!!
Segur que sí que estava deliciós, perquè la pinta, tot i els problemes que ens expliques, és boníssima!
ResponEliminaPetonets!
una delicia, ummm. m'encanta.
ResponEliminaOstras q bo!!! Una pinta espectacular sense cap mena d dubte. Segur era boniiisssimm, m'encanta la crema catalana ñammm
ResponEliminaOsti, doncs si la crema catalana ja de per si m'agrada, en versió pastís, la devoro! Quina bona fila que fa Roser!
ResponEliminaA mi m'encanta la crema catalana, així que aquest pastís el trobo ideal!! una altra recepta cap a les pendents!! un petó!
ResponEliminaQuina enveja!!! He intentat fer un pastís semblant un parell de vegades i no li acabo d'aconseguir la consistència desitjada perquè no es desmunti. Hauré de provar aquest teu! Que xulo!! :)
ResponEliminaDoncs a mi l'aparença em sembla genial...i ja m'imagino que al paladar encara millor! Segur que van ser unes postres de Sant Josep com cal! Petons!
ResponEliminaI què bo ha de ser!!!! Si la crema catalana ja és deliciosa per sí sola....no em puc imaginar com serà aquest pastís!!!!
ResponEliminaPetons,Roser!
Olga
Hola Roser! Gràcies per esmentar-me...ja es veu que era boníssim. Aquests pastissos és millor fer-los en el plat que directament serviràs...amb l´aro o amb base de ceràmica com el meu...Segur que no hi va quedar cap engruna-.
ResponEliminaoii es booo ehhh!!! jo tambe l-he fet i triumfa segur!! es una passada i mira que es facil!!! petons
ResponEliminaA mi m'agrada moltíssim la crema catalana i aquesta és una molt bona opció, de ben segur que el fare. Jo per desemmotllar be hi a la base del motlle hi poso paper de forn que sobresurti i tanto l'aro.
ResponEliminaQue delicia!!, es que se come con los ojos, reina.
ResponEliminaun besin
Mmmm jo sóc de les que els agrada moltíssim la crema, queda ben apuntat.
ResponEliminaUna abraçada