Pasta a la carbonara

Avui us presento una recepta de pasta clàssica, i precisament és el nom del llibre del qual he extret la recepta: La pasta clasica de Giuliano Hazan. Aquest llibre el van regalar fa molt anys en un diari, no me'n recordo quin, i de muns pares ha passat a ser meu, on hi ha unes receptes molt bones.
Jo sempre havia fet la pasta carbonara amb nata per cuinar però em picava la curiositat la recepta original, que no en porta, sinó que porta rovells d'ou. Així que ho he provat i està molt bo, us ho recomano. 
Ahh, podeu posar la pasta que més us agradi, en aquest cas n'he fet servir una que vaig comprar al Carrefour i que porta un toc picant, no me'n recordo com es deia, vaig tirar l'envoltori...
Us deixo amb la meva versió de pasta a la carbonara, ja que no l'he fet exactament com la recepta del llibre:




Ingredients per 2 persones:
200gr. de pasta
1/2 safata de beicon tallat a tires
1 culleradeta de mantega
1 rajolinet de vi, una mica, no us passeu jejej
2 rovells d'ou
Formatge parmesà rallat
Julivert
Sal
Pebre

Posar aigua en una olla i quan bulli afegir la pasta. Cuinar el temps establert pel fabricant, mirar el paquet de la pasta.

Mentrestant, posem la mantega en una paella i fregim el beicon, quan estigui afegim el vi i deixem un minut, més o menys, perquè redueixi. Reservem.

En un bol barregem els rovells amb 3 cullerades de formatge, julivert, sal i pebre al gust.

Quan la pasta estigui, l'escorrem i l'afegim al bol on hi ha la barreja dels rovells, podem afegir una cullerada o dues d'aigua de la cocció perquè no s'assequi molt. Afegim el beicon calent i barregem fins que s'impregni tot el conjunt.

Ja podem servir, i menjar al moment.

Comentaris

  1. Una salsa deliciosa para la pasta me encanta
    Peto

    ResponElimina
  2. ahir mateix en vaig dinar... m'encanta. petons

    ResponElimina
  3. Roser, m'encanta la teva recepta. I sense crema de llet, home, com ha de ser! Això del rajolinet de vi no ho he provat mai i em tempta... he he. Petons

    ResponElimina
  4. oohhh!! jo la faig diferent! no li poso ni rovell, ni vi, ni mantega. Enlloc d'aquests li poso nata i llet i xampinyons o carbassó!! pero la teva l'hauré de provar, tot i que no en faig massa sovint! jeje petons

    ResponElimina
  5. jo no li poso vi, pero m'agrada molt la recepta

    ResponElimina
  6. Ja no recordava aquesta manera de preparar-la...l´he de tornar a fer com tu l´has preparat
    Petons

    ResponElimina
  7. Un plato delicioso , que me gusta mucho, pero no le pongo vino y será cuestión de probar.
    Un beso.

    ResponElimina
  8. Tens raó Roser amb que l'original és aquesta amb ous, però jo sempre acabo fent la versió amb nata líquida i m'agrada tant que em costa canviar!
    ptns!!

    ResponElimina
  9. Pasta a la carbonara, m'encanta i et diré: quan em vaig casar de joveneta no sabia fer altre cosa que la pasta aíxi.
    Ostres, han passat uns quants anys.
    Nani

    ResponElimina
  10. un clàssic pels pasta-adictes! ;P petonets

    ResponElimina
  11. Me encanta esta receta, probaré de ponerle el vino....

    ResponElimina
  12. Quin goig que fa aquest plat de pasta i amb el toc picant, insuperable!!! petons,

    ResponElimina
  13. La preferida de la meva filla!!!! MMmmmmm....ha de ser bona amb un toquet de vi!!!
    Salut i petons,
    Olga

    ResponElimina
  14. La pasta a la carbonara es una de les meves favorites!! Nosaltres ho fem amb ceba (hem aprés la recepte d'un amic italià que ens afirma que la seva es LA RECEPTE :) ), li dona bon gustet. Provarem afegir vi, es una bona idea!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Agraexo que deixeu comentaris. M'ajuden a seguir i a continuar publicant amb ànims i alegria.

Entrades populars