Pestiños
La meva mare va néixer a Andalusia i concretament a
Granada. Però nomes quan tenia dos anys ja va venir aquí amb part de la
família, i fins avui en dia que tots han format les seves famílies aquí a les
terres de Lleida, al poble de Térmens.
Us preguntareu perquè us explico això, doncs per les
arrels gastronòmiques que tenim d’aquesta terra d’origen. I que a mi m’encanta
provar i aprendre.
Ja fa temps, tot començant el blog, ja us vaig publicar
una recepta típica de la meva abuelita, les
patates de la abuela, com jo les anomeno, o les patates a lo pobre com s’anomenen
a Granada.
Així doncs, avui tornarem a recordar les terres de la
meva mare amb aquests pestiños tan típics i boníssims. Ahh per la part de Malaga tenen un altre nom, es diuen BORRACHUELOS.
I també aprofito per participar en el repte de kooking pequeños placeres dedicat
aquest mes de març a la cuina andalusa.
Ingredients:
1 got d’oli
1 got de vi blanc
2 cullerades de matafaluga
1 sobre de royal
La ratlladura d’un llimó
Farina (la que agafi)
Sucre
Oli per fregir-los
Escalfar l’oli en un cassó i quan estigui ben calent,
apagarem el foc i afegirem la matafaluga, barregem una mica i deixem refredar l’oli.
Quan estigui l’oli fred, el colarem i el posarem en un
vol juntament amb tots els altres ingredients menys la farina, que l’anirem
incorporant poc a poc, mentre barregem, fins aconseguir una massa que no s’apegui
a les mans.
La deixem reposar uns 15 minuts i començarem a fer boles
de la mida d’una pilota de futbolín, més o menys (no se m’ocorria cap mes
comparació), i les estirem ben fines, que estigui quasi transparents a punt de
trencar-se. Les estirarem en forma allargada, agafarem les puntes i les
portarem al mig ajuntant-les perquè no s’obrin.
Posarem en una cassola abundant oli i els fregirem fins
que estiguin dauradets.
Els traiem del foc els posem sobre un paper absorbent i
al mateix temps els impregnarem de sucre.
Deixar refredar i ja podem gaudir d’aquest dolç!
Tenen una pinta increible! Moltes gràcies per participar!
ResponEliminaUna bona terra gastronomica la d'andalucia!! ara hauràs de recopilar totes les receptes típiques d'allà per anar-nos-les ensenyant!! aquests pestinyos són per devorar-los!! quina pinta...petons
ResponEliminaTenim les mateixes arrels gastronimiques.... jijijiji... Jo vaig publicar els pestiños l'any passat (recepta de ma mare, cordovessa).
ResponEliminaPer cert, la familia del meu home es de Tarrega, on anem sovint... oi que es aprop de Termens??? Es que em sona molt...
Un petonas
Sònia
Roser aquest pestiños fan una pinta molt bona, ara despres de menjar amb lo cafe m'en menjaria un parell o millor tres. molts petons.
ResponEliminaEsta es una receta que tengo pendiente ^.^ Me los comía toditos jiji besos
ResponEliminaQué pestiños tan ricos, ahora me comía más de uno con el café que estoy tomando. Aquí también son típicos, aunque rebozados en miel
ResponEliminaBesos
Els he vist infinites vegades però mai he estat avesada a comprar-ne...Amb el teu post ja no tinc excusa.
ResponEliminaUau! Que bons, Roser, aquests pestiños. A mi m'agraden molt, fins ara, els que he provat. Però aquest nom que dius que tenen encara m'agrada més, borrachuelos!!! Bon cap de setmana. Petons
ResponEliminaUau, no n'havia sentit a parlar mai!! :D Però m'hi jugo alguna cosa a que estan de mort... Hauré d'anar a Andalusia... o provar la teva recepta! :D
ResponEliminaUn petó guapa, i bon cap de setmana!!!
Me encantan...ahora con un café me comía una docena !!!!
ResponEliminaBesos.
Oh! M'encanten! Tinc una amiga que els fa.. boníssim i sempre li demanem. Sort en el concurs. Petosn
ResponEliminaNo els he tastat mai, però tenen una pinta deliciosa. És fantastic recuperar les receptes de l'àvia.
ResponEliminaPetons
Hola Roser...
ResponEliminaQuins records!!
De petit la besàvia en feia tot sovint, que bons!!
Petons.
No se por que no ha salido mi mensaje!!! Muchas gracias por tu receta, tienen una pinta deliciosa, me comería 3-4 de una sentada... Gracias por participar en nuestro reto, te esperamos en los siguientes meses!! Abrazos!
ResponElimina